Hi han records que queden per sempre. I n' hi han molts que venen d' alla mateix. De les èpoques de monitor a Sant Pau. Ara ja fa molt que vaig dimitir del mundillo, potser perque ja no aguantava tan poques hores de son, o potser era perque la Maria Gallego ens aixecava massa aviat els diumenges de caps de setmana. Qui sap, en tot cas, salut pels bons moments.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Malparit!
ResponderEliminarQui era que no ens deixava dormir?!?!?! El que apareixia a hores indecents fent brometes torrecollons?!?!?!
Ja!, i després sóc jo la dolenta, eh!!!
Caaaagunnnnnn!!!!!!!!
Petó divertit
Ei nen, ja veus hi ha coses que no s'obliden i es queden per sempre dins nostre... Quina gran època...
ResponderEliminarMolts petons!