


Hi han records que queden per sempre. I n' hi han molts que venen d' alla mateix. De les èpoques de monitor a Sant Pau. Ara ja fa molt que vaig dimitir del mundillo, potser perque ja no aguantava tan poques hores de son, o potser era perque la Maria Gallego ens aixecava massa aviat els diumenges de caps de setmana. Qui sap, en tot cas, salut pels bons moments.
Malparit!
ResponderEliminarQui era que no ens deixava dormir?!?!?! El que apareixia a hores indecents fent brometes torrecollons?!?!?!
Ja!, i després sóc jo la dolenta, eh!!!
Caaaagunnnnnn!!!!!!!!
Petó divertit
Ei nen, ja veus hi ha coses que no s'obliden i es queden per sempre dins nostre... Quina gran època...
ResponderEliminarMolts petons!